La poesia dels trobadors va ser concebuda com paraula viva, efímerament cristal·litzada en la performance davant una elit d’entesos. Aquesta intersecció de paraula, música i cos, i la recepció, oral i escrita, de la literatura trobadoresca configuren el marc conceptual en què s’inscriu aquest llibre. La relació entre vocalitat i escriptura en etapes que no han deixat petja manuscrita, així com les transformacions a què van donar lloc la lectura, la hibridació de gèneres, o els nous circuits geogràfics i socioculturals que van assimilar la lírica de cort occitana, són alguns dels temes que s’hi aborden. A través d’una sèrie de cales estratègiques, el volum reuneix treballs diversos: alguns, de tall filològic, indaguen les fonts i el sentit de textos connectats a la tradició lírica occitana; d’altres, de caire més interdisciplinari, exploren el significat del llegat trobadoresc endinsant-se en terrenys tan diferents com les ciències cognitives o la creació operística contemporània.
Fotografies de la coberta: 1-Capitell amb arpista i contorsionista a la portalada oest de l’església de San Salvador, Ejea de los Caballeros (Saragossa), s. XIII. 2-Joglar de cort (amb vestit partit de vair) amb una viola, Sant Martí de la Cortinada (Andorra), finals del s. XII. 3- Cançoner Cangé, BNF, Manuscrits français 846, f. 1. (© Bibliothèque nationale de France). 4-Cançoner provençal E, BNF, Manuscrits français 1749, f. 111 (© Bibliothèque nationale de France).