L’any 1204, un exèrcit croat, que s’hauria d’haver dirigit a Terra Santa, es desvia de la seva ruta per atacar la ciutat de Constantinoble i fer seure al tron de l’Imperi Romà d’Orient un nou emperador. Un dels prohoms de l’exèrcit croat, Jofré de Villehardouin, mariscal de la Xampanya, deixarà constància escrita d’aquesta empresa político-militar que va trasbalsar el món i va donar lloc a l’Imperi Llatí d’Orient. La seva obra, La conquesta de Constantinoble, es considera el punt de partida de la prosa en llengua francesa i la font principal per a l’estudi de la Quarta Croada.
Presentem aquí, per una banda, un estudi lingüístic i literari de La Conquesta de Constantinoble. Per altra banda, donem la traducció completa al català d’aquest text. No tenim constància que existeixi cap altra traducció al català d’una crònica que és peça cabdal de la literatura francesa medieval, tant des del punt de vista històric com literari i filològic.
Fotografies de la coberta: 1- Domenico Tintoretto, Enrico Dandolo, aprox. 1600, Venezia, Palazzo Ducale. 2- Atac dels croats a Constantinoble, aprox. 1330, Oxford, Bodleian Library, MS. Laud Misc. 587, fol. 1r. 3- Eugène Delacroix, L’Entrée des Croisés à Constantinople, 1840, Musée du Louvre. 4- La Conquesta de Constantinoble pel croats, in David Aubert, Croniques abregies commençans au temps de Herode Antipas, persecuteur de la chrestienté, et finissant l’an de grace mil IIc et LXXVI, s. XV, Paris, Bibliothèque de l’Arsenal, Ms 5090 réserve, f. 205r. (Imatges de domini públic, font: commons.wikimedia.org)