Cobles e lays, danses e bon saber

L’última cançó dels trobadors a Catalunya: llengua, forma, edició

a cura d'Anna Alberni i Simone Ventura
Collana: IRCVM-Medieval Cultures, 6
Pubblicazione: Giugno 2017
Wishlist Wishlist Wishlist
Edizione cartacea
pp. 288, ill. b/n, 17x24 cm, bross.
ISBN: 9788867281169
€ 35,00 -5% € 33,25
Aggiungi al carrello Aggiungi al carrello € 33,25
Edizione digitale
PDF con Adobe DRM
ISBN: 9788867287987
€ 20,99
Acquista Acquista Acquista

Aquest volum recull els treballs presentats al seminari internacional del projecte The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon, XIV-XVth Centuries (European Research Council, FP 7 2009-2013-240170), celebrat a la Universitat de Barcelona el 24 de maig del 2013.
La poesia del corpus pres en consideració, escrita a Catalunya entre els segles XIV i XV, es caracteritza per una varietat formal que es manifesta sense trencaments en els temes ni en l’estil, encara arrelats a la fin’amor dels trobadors i al gènere que n’és la màxima expressió, la cançó. Per això, adoptant la perspectiva de la posteritat, es pren com a títol un conegut vers d’Ausiàs March, “cobles e lays, danses e bon saber / lo dret d’Amor no poden conquerer” (Ja tots mos cants me plau metre en oblit). Allò que March deixa enrere és la poesia entesa com un exercici lligat al gai saber: uns gèneres, una mètrica, una dicció que són portadors d’una manera estilitzada de parlar de l’amor, i una llengua poètica que, des de l’època dels trobadors, s’associa al codi cortès. Tots els articles del volum excepte el darrer, dedicat a les fonts documentals, tenen en comú una atenció especial als aspectes formals del text i a la seva transmissió: d’una banda, l’estudi del llenguatge entès com el lloc per excel·lència on s’actualitza la creativitat dels autors i on aquests dialoguen amb els autors del passat; de l’altra, la manera com les obres s’han transmès i llegit al llarg de la història.

  • Anna Alberni, Presentació. Sobre l’edició d’un corpus textual occitanocatalà
  • Llengua poètica i edició
    • Fabio Zinelli, Costruire una lingua. Elementi linguistici tolosani nella poesia catalana del medioevo tra prestito e convergenza
    • Anna Alberni, La primera transmissió manuscrita de Jordi de Sant Jordi: el copista del cançoner Vega-Aguiló entre ‘anticz e noels trobadors’
    • Marta Marfany, Les balades franceses del cançoner Vega-Aguiló i Oton de Granson. Oliver de Gleu: proposta d’identificació d’un dels poetes del recull
  • El ‘bon saber’
    • Maria Sofia Lannutti, Concordia discors. Le strutture formali della lirica catalana ante Ausiàs March
    • Simone Ventura, Poesia, grammatica, testo: il Mirall de Trobar di Berenguer d’Anoia e il ms. 239 della Biblioteca de Catalunya
    • Beatrice Fedi, Prosodia, metrica, musica nelle Leys d’Amors
  • El Roman de Cardenois
    • Claudio Lagomarsini, Poesia lirica nel romanzo in prosa: Guillaume de Machaut e l’anonimo Roman de Cardenois
    • Anna Maria Di Fabrizio, Note lessicali sul Roman de Cardenois (in margine al glossario di una nuova edizione) Músics i música a la Corona d’Aragó medieval
    • Stefano Maria Cingolani, Joglars, ministrers i xantres a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Observacions i perspectives de recerca a propòsit d’un diplomatari en curs
  • Principals manuscrits citats
  • Abreviacions i sigles
  • Índex de noms i d’obres
Forse ti interessa anche