Els territoris de l’antiga Corona d’Aragó presenten una notable riquesa patrimonial en relació amb la dansa. Són significatius els vestigis artístics, documentals i festius que han perviscut de l’edat mitjana ençà en què el ball és protagonista.
Aquestes traces, resultat d’un remarcable mestissatge cultural, mostren una originalitat creativa, una fluïda interacció entre diferents territoris i la presència de diverses realitats socioculturals. El teatre del cos: Dansa, espectacle i rituals a la Corona d’Aragó recull la recerca interdisciplinària a l’entorn de les pràctiques coreomusicals i representatives que es perfilen a la llum de les traces artístiques medievals. La potent metàfora que identifica la figura humana que balla amb l’expressió artística permet enfocar l’anàlisi de la dansa com un fenomen polièdric, omnipresent i transversal en les societats medievals que la conreen.
- Introduzione di Alessandro Arcangeli
- Entorns. Rituals i performance
- 1. Espais i dansa: el palau, l’església, la ciutat de Francesc Massip
- 1. El Palau
- 2. L’església
- 3. La ciutat
- 2. Sarraïns, jueus i joves dansaires de Raül Sanchis Francés
- 1. La joglaria sarraïna i els balls moriscos
- 2. La comunitat jueva i la dansa
- 3. Associacions juvenils i organització de la festa rural i urbana
- Figures. El cos narratiu
- 3. Danzando come Salomè, esultando come Miriam di Licia Buttà
- 1. Schemata, gesticulatio e documento
- 2. Site-specificity e danza
- 3. La danza e il martirio: il ciclo di Giovanni Battista
- 4. Il corpo ritualizzato: Miriam e David danzanti tra il regno di Navarra e la Corona d’Aragona
- 5. Cori angelici e cori paradisiaci
- 6. Lo scherno, il gioco, il quotidiano
- 4. L’alegria del diable: ballant amb la mort de Francesc Massip
- 1. Un cercle diabòlic i idolàtric
- 2. El cèrcol de la mort
- 3. Entre la dansa litúrgica i el ball popular: una carola de morts i vius
- 4. La Mort amb ales: l’Entremès o Joc de la Mort (1412)
- 5. Un cadàver rosegat pels cucs
- Documents. Corèutica
- 5. Plasmar i transmetre el fet coreogràfic de Raül Sanchis Francés
- 1. La dansa i la balada
- 2. Didascàlies coreogràfiques: «ad trepudium rotundum» i «a ball redon» (el Llibre vermell de Montserrat)
- 3. El mestratge de la dansa
- 4. Coreografiar la dansa
- Bibliografia
Fotografies de la coberta: 1-Taula pintada amb escenes festives, segle XIV, procedent d’una casa senyorial del carrer de Lledó de Barcelona, MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 107873-000-002688). Foto: © Museu Nacional d’Art de Catalunya. 2,3-Mestre de Santa Coloma de Queralt, Retaule dedicat a Joan Baptista i Joan Evangelista, 1356 ca., MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 004351-CJT. Foto: ©Museu Nacional d’Art de Catalunya. 4-Taula pintada amb una escena de dansa, segle XIV, Església de Santa Maria de Llíria (València). Foto: © Iconodansa.
Licia Buttà és doctora en Història de l’Art Medieval per la Universitat de Barcelona i professora agregada d’Història de l’Art Medieval a la Universitat Rovira i Virgili.
Francesc Massip és doctor en Història de l’Art i en Filologia Catalana i catedràtic d’Història del Teatre a la Universitat Rovira i Virgili.
Raül Sanchis Francés és doctor en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili.